El cos vivencial i el monisme

Per contraposició a la concepció dualista que separa el cos i l’ ànima, la concepció monista veu el cos i la part mental com una cosa inseparable. Per als monistes el cos no és només un complement a una essència immaterial, sinó un territori on s’ experimenta la presència en el món. Per tant, per a la concepció monista el cos es vist com un cos vivencial, mentre per a la dualista es vist com un cos utilitari, que només serveix com un recipient de la part immaterial.

En classe se’ns ha mostrat un vídeo que plantejava si era el mateix córrer que córrer i en cada acció de córrer eixia una circunstancia diferent, un estava corregent a soles en una cinta i l’ altre anava correguent per la muntanya amb un amic. Per a la concepció utilitària del cos si que seria el mateix perquè el cos està realitzant la mateixa funció. No obstant, per a la concepció vivencial del cos no es el mateix córrer que córrer, perquè cada persona es troba en un entorn diferent, amb companyia o sense i en cadascú d’ ells estan tenint lloc unes emocions o altres. Cada persona i cada cos es distint i està condicionat per les vivències que té.