El dilluns 2 de
març, vam fer una classe on cada grup va exhibir el seu mural sobre la
concepció del cos humà. Ens hem trobat amb murals que tractaven de diverses
temàtiques, per exemple els estereotipus, l’ obesitat, la perfecció del cos i
sobretot com la societat pot influir en aquestos factors.
Per a evaluar els
murals vam pactar el següent criteri: El títol val 1 punt, el disseny val 2
punts, la creativitat i les imatges valen 2 punts i el missatge i la idea
principal 5 punts.
El nostre mural
tenia el títol “Las caderas como drama” i parlava de que les dones poden tenir
insatisfacció pel seu cos malgrat l’ amplària dels seus malucs, mentre elles
son així per naturalesa. Víctor ens va dir que al nostre mural li faltava dir
això tal qual ho he dit, no obstant, citarem altres oracions del capítol “Las
caderas como drama” del llibre “El
cuerpo como delito” de Josep Toro, com: “ És contradictori que les dones hagen
de posseir un tors inferior masculí “ o “les dones amb malucs amples presenten
majors índexs de depressió que les dels malucs estrets”. Tal vegada no posarem
clarament la idea principal del capítol del llibre de Josep Toro, però pensem
que s’ aproximarem prou a l’idea que l’ autor vol transmetre.
Un treball que em
va agradar prou va ser un que parlava de que la grassor pot ser bé o mal vista
segons la cultura i també del paper tan rellevant que té la societat en el cos
que té la gent. Així, s’ estan posant de moda les models de talles grans, però
en altra època la grassor ha causat traumes i insatisfaccions pel cos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario